El meu primer referent és Pat B. Allen amb ella vaig començar en el món de l’ art teterapia. El seu llibre autobiogràfic “Arte terapia: Guia de autodescubrimiento a través del arte y la creatividad” va explicant exercicis a través de la seva experiència personal. La seva web té una estètica molt senzilla potser feta expressament. Hi ha una apartat on podem veure una mostra de les seves obres nascudes de la creació lliure
Yayoi Kusama és una artista que pateix Cenestopatía des de ben petita i ha anat alleugerint aquest trastorn mitjançant l’expressió lliure. La seva web es veu molt professional i té una línia molt del estil de l’artista. Crec que és un bon exemple d’adaptació del disseny web al estil de l’artista
Volia ficar el blog de Marta Castro dadanoias.net però fa uns dies va ser hakejada. No es una web d’art teràpia específicament, però els texts y fotografies neixen del neguit creatiu de l’artista i ho considero, per tant, creació lliure. Us passo el seu instagram on ara hi penja els continguts. Té un estil de fer text i fotografia molt personal. Trobo una verdadera llàstima que s’hagi pogut perdre el contingut del seu blog.
El meu treball parteix d’inquietuds que tenim els qui fem creació artística. Hi ha creixement o superació personal però, també traumes i frustracions. En la constel·lació hi figuren els actors, entitats i contextos al voltant de l’educació artística i l’anomenada art teràpia que tracten les inquietuds esmentades. Crec que el meu treball anirà d’investigar els sistemes al voltant del que aporta l’art pel que fa a autoconeixement.
La meva constel·lació ja estava mig feta amb la PAC anterior, l’he endreçat una mica i he afegit elements que la complementen sortint, però no gaire, dels conceptes esmentats.
He preguntat per les xarxes i al fòrum respecte a experiències al respecte, ja que crec que és un treball que necessita la interacció amb gent que hagin viscut casos relatius a aquest tema.
L’educació artística i l’anomenada art teràpia són dos conceptes que semblen dispars, però considero que les dues toquen el tema del creixement personal que afecta en el factor madurar com individu o superar un trastorn.
De l’art es parla molt d’experimentar i s’ha comprovat que practicar alguna disciplina artística és una eina d’autoconeixement i comunicació eficient.
Sota l’encuny d’art teràpia o educació artística s’hi agrupen entitats, col·lectius dispars que poden arribar a l’àmbit de la toxicitat com sempre que es toca l’autoconeixement, però també és cert que hi ha estudis i practiques amb seriositat.
En el primer esquema no s’esmenta artteràpia, sanació ni cap concepte semblant. Crec que és un terme molt ampli que engloba moltes maneres de tractar l’art. Quan una persona fa creació lliure desencadena quelcom a la psique, potser és una eina per tractar certs trastorns o traumes que nosaltres mateixos tenim així, la nostra ment cerca les eines per pal·liar els efectes.
D’aquí neixen les diferents expressions artístiques. Els clàssics tenien molta cultura al voltant de les diferents manifestacions artístiques. Les musses són una manera de classificar-les i avui dia arriben a nosaltres de forma romàntica, però són un testimoni que les inquietuds humanes són universals i que des de ben antic la humanitat sentis la necessitat d’expressar-se a través de les arts.
Al voltant de l’autoconeixement que aporta la creació lliure s’hi ha format una constel·lació d’entitats que ofereixen tractaments o docència al respecte. Hi ha tendències que tracten àmbits específics o fan servir una línia metòdica pròpia.
Dintre de la part docent hi ha les universitats que tracten seriosament el tema i que aporten estudis i formació. Abunden molts màsters en artteràpia que et formen per exercir la docència. Jo diria que hi ha fins i tot més ofertes per preparar terapeutes que ofertes de tractaments. També trobem tallers en centres educatius
Hi trobo la dualitat entre els termes pacient i alumne tots dos creixeran gràcies a l’art i també hi trobo la figura de terapeuta o professor que en l’aspecte de guia pot ajudar a aquesta evolució o ser una interferència.
En assignatures anteriors van domar que l’art és un mitjà de comunicació, però que no està del tot definit, ja que, encara no sabem com funciona el nostre cervell. La comunicació també apareixerà al ser l’art un procés col·lectiu en què la gent es nodreix del coneixement d’altres. També trobem mitjans de comunicació per conèixer tècniques disciplines o autors. En aquest punt internet i les xarxes tindrien un paper important.
No tot és teràpia per tractar trastorns o malalties. L’art és molt útil per desenvolupar l’educació en les primeres etapes dels estudiants factor que es perd en l’educació posterior.
Una constant que parlem d’art en les assignatures de UOC és compaginar la vida adulta amb l’art com si fos quelcom a banda. Atribuir l’expressió artística a una etapa infantil és una construcció social.
Cadascú escull una disciplina artística en la qual un se sent còmode alguns no se senten atrets per les arts plàstiques però si per la música o expressió corporal.
Les arts plàstiques tracten el material, el contacte amb la matèria pren significació sobretot pels qui hem fet el salt digital i sentim la necessitat, enyorança del contacte amb la matèria.
El cos, l’expressió corporal tant l’actuació com en la dansa com que no pertany a la categoria de belles arts potser no la tenim en compte quan parlem d’art i té un paper importat en l’autoconeixement.
Art sonor, el cant, la música, la declamació, saber narrar d’històries són altres disciplines obviades, però tenen un gran paper en l’expressió lliure que ens porta a conèixer-nos.
Malauradament quan un té una malaltia pot caure fàcilment en les mans d’un xarlatà o societat que aprofita el descobriment d’un mateix respecte a l’autoconeixement.
He trobat que la meva constel·lació té moltes relacions en poso unes quantes. M’ha resultat difícil posar un ordre a les idees, ja que tendeixo a fer relacions lineals i aquí he vist que el concepte de constel·lació és una manera d’ordenar conceptes de forma dispersa que no vol dir desendreçada.
La primera relació inclou escoles, universitat i entitats docents com investigadors i practicants de les tècniques de creixement a partir de l’art. Inclou els col·lectius a qui s’aplicaria aquesta pràctica.
Un altre via es la investigació personal o amb col·lectius de forma extra-educativa. Sense tenir en compte l’ensenyança reglada. Molts artistes han trobat en l’experimentació artística la via per desfogar els seus trastorns sense saber que hi ha tot un rerefons teòric darrere.
La vida adulta sovint sembla no compatible amb l’expressió artística. Aquí podríem trobar-nos un cul-de-sac en què les inquietuds són reprimides.
La mala praxi en les tècniques d’autoconeixement fa que molta gent cagui en organitzacions que pretenen lucrar-se a costa de la necessitat de molta gent que passa mals moments.
Pública 
Este es un espacio de trabajo personal de un/a estudiante de la Universitat Oberta de Catalunya. Cualquier contenido publicado en este espacio es responsabilidad de su autor/a.